Centre Parla - Transtorns de la parla

Disàrtria: La disàrtria és un trastorn motor de la parla d'origen neurològic degut a debilitat o incoordinació de la musculatura implicada (respiració, fonació, mandíbula, llengua, llavis i vel del paladar).
Disfèmia evolutiva: Sol ser habitual, l’aparició transitòria de certs bloquejos en les paraules cap als 2-3 anys d’edat i sovint es pensa en disfèmia, o tartamudesa, però sol tractar-se només d’una etapa evolutiva fruit de que està aprenent a parlar, això el sorprèn i a vegades té pressa per a comunicar les seves idees.
Disfèmia o tartamudesa: És una pertorbació en la fluïdesa de l'expressió verbal caracteritzada pel dubte, la repetició, la suspensió o l'impediment complert d'articulació.
Disglòssia: Consisteix en la dificultat per articular correctament alguns sons degut a anomalies congènites o adquirides en els òrgans bucofonatoris: fissura del paladar, llavi leporí, disglòssia mandibular, etc.
Dislàlia: És la dificultat per a articular alguns sons de la parla i/o per a seleccionar-los i combinar-los al formar paraules. Existeixen dislàlies funcionals, orgàniques o audiògenes. La dislàlia funcional és la més freqüent i es caracteritza per un funcionament incorrecte dels òrgans articulatoris. Les més conegudes són el rotacisme (substitueix la R múltiple, per D, L o altres sons), el sigmatisme (la S és substituida per Z, T, ...) i el ieisme (en comptes de LL es produeix una I).